Excursió al Pedraforca (10 d’octubre)

Aquest dissabte, l’Al-Pi-nisme encetava el seu programa d’activitats trimestral, i per començar, ascensió al Pedraforca. A punta de dia vàrem sortir d’Igualada, i per la carretera ja vam poder comprovar que no seriem pas els únics en visitar les terres berguedanes. Centenars de cotxes aparcats al voral de la carretera, amb cares somrients i cistells nous de trinca a la ma, disposats a emular els protagonistes de “Caçadors de bolets” i resseguir fins l’últim racó de bosc per trobar algun rovelló!

En fi, tornem al tema que interessa, perquè nosaltres anàvem al Pedraforca, ja en buscarem un altre dia de bolets! A l’aparcament, de cotxes tampoc és que n’hi faltessin, però després de passar pel refugi Lluís Estasen, la tranquil•litat ja era molt més gran. Ens dirigíem al coll del Verdet, i a mesura que anàvem guanyant altura per un sender ben fressat, podíem veure cada cop més a prop les altives parets del Pollegó Superior, alhora que el refugi s’encongia cada cop més. Al cap de no massa estona ja érem al coll, des d’on ja podíem contemplar unes boniques vistes del poble de Gòsol, situat just sota el vessant oest del massís.

Ara tant sols restava superar un entretingut tram de grimpada amb unes vistes magnífiques sobre la serra del Cadí, la Cerdanya, la Gallina Pelada i la serra del Port del Compte entre d’altres. Durant aquest curt trajecte un simpàtic talpó de tartera ens va sortir a saludar. Ves a saber si es tractava d’una manifestació contra tots aquells que envaíem el seu territori natural…

I ara si, el cim (2497m), un cim emblemàtic de Catalunya i un dels mes bells que es puguin contemplar. Un cim que si pogués parlar estaria orgullós de rebre tants enamorats de la muntanya, però que alhora exhalaria ràbia i ira contra aquells que el visiten i se’n creuen els amos i senyors. Contra aquells que no el respecten, contra aquells que no son capaços de recollir la seva merda, contra aquells que en definitiva no s’adonen que tots som responsables de la conservació del nostre patrimoni, de les nostres muntanyes.

Foto de grup de rigor i xino-xano cap a l’Enforcadura, per on la boira corria veloç i a estones ens deixava contemplar l’espectacle natural que per si mateixa és. La tornada cap al refugi va ser ràpida i entretinguda, tot lliscant per l’erosionada tartera, i en un obrir i tancar d’ulls tornàvem a ser al punt de partida.

Contents d’haver iniciat el darrer trimestre de l’any d’una forma excel•lent i amb una participació molt notòria, tornàvem capa casa, pensant ja en les següents activitats.

Matinal en BTT al Mas del Tronc (20 de setembre)

El passat diumenge 20 de setembre un grup de 5 ciclistes de l’Al-Pi-Nisme vam realitzar una sortida matinal al Mas del Tronc. Vam sortir ben d’hora al matí dels Maristes i ens vam dirigir a Cups d’Enrich. Vam fer la llarga pujada als molins de vent i en una baixada vam arribar al refugi del Mas del Tronc. Vam aprofitar per fer una paradeta i una mica d’esmorzar.

Un cop recuperades les forces vam anar tirant cap a la carretera de les Maioles, que vam creuar i anar baixant fins a un trencall des d’on vam pujar fins a Ca l’Estruch. Des d’allà vam continuar fins a l’Espelt i tot seguit vam arribar a Can Masarnau i ja fins a Igualada, on es va acabar la sortida.
En total 37 quilòmetres en 2 hores i 37 minuts, un bon registre tenint en compte que estem al començament de temporada.

Escalada a la Tossa i Montserrat (7 i 8 de setembre)

Els dies 7 i 8 de setembre es van realitzar dues jornades d’escalada en el marc de l’entitat.
La primera, el dilluns 7, va ser a la Tossa, i va enfocar-se més cap a la iniciació a l’esportiva i la pràctica de ràpels. Es van obrir dues vies (V i V+) i múltiples ràpels.

L’endemà, el dimarts 8, es va anar a Montserrat per escalar més plenament. Escalant a la zona del Vermell del Xincarró van obrir-se 4 vies: dos IV, un V+ i un 6a.

Excursió amb BTT a Montblanc (29 d’agost)

El passat dissabte 29 d’agost 5 membres de l’Al-Pi-nisme Club Esportiu ens vam llevar ben d’hora per a les 7 del matí començar a pedalar en direcció a Montblanc. L’aposta era arriscada, però mica en mica vam anar fent via, fis a arribar al nostre primer punt de parada, el Castell de Queralt. Allà vam fer un most i a seguir pedalant per aquesta Catalunya interior tant desconeguda per molts de nosaltres.

El dia acompanyava, i això ens donava forces per anar superant les successives serres que ens barraven el pas però que poc a poc anàvem superant. I finalment, a un quart de tres de la tarda les muralles de Montblanc s’alçaven davant nostre i per una de les seves portes ens esquitllàvem a l’interior d’aquesta vila emmurallada.

Un merescut dinar a la plaça de l’ajuntament i una breu becaina a l’ombra de les muralles van ser suficients per carregar piles encetar el camí de tornada cap a Igualada. Durant la tronada vam passar per pobles com Sarral o Rocafort de Queralt, però no varem fer una parada considerable fins que no vam ser a Santa Coloma de Queralt. Un cop allà i ja en terreny més conegut, vam pedalar fins a Bellprat i des d’allà fins a Sant Martí de Tous, on varem contemplar el desolador aspecte de l’embassament completament sec.

Finalment a tres quarts de nou del vespre arribàvem a Igualada, orgullosos d’haver aconseguit aquest repte, i satisfets per haver contemplat unes panoràmiques increïbles d’unes terres que tenim molt a prop. Amb 130 km a les cames ens n’anàvem cap a casa, rumiant ja la pròxima sortida.