El passat dissabte 30 de gener, l’Al-pi-nisme tenia prevista una excursió tranquil·leta a la roca de l’elefant a Montserrat, però com que només van confirmar assistència quatre socis, es va decidir fer quelcom diferent i ideal per poques persones.
Així doncs, vam pujar amb cotxe fins a l’ermita de Santa Cecília, i allà ens vam carregar les motxilles amb material d’escalada i l’esmorzar. Feia molt vent i fred, però el nostre primer objectiu era arribar fins a Sant Jeroni, el punt més alt d’aquestes muntanyes, així que vam anar fent via.
Amb unes dues horetes i escaig ja érem a dalt, i després d’admirar les magnífiques vistes que hi ha des del punt més alt de Montserrat, vam esmorzar tot parlant del nostre gran objectiu: baixar el “Canal del Mejillón”.
Després de posar-nos l’arnès i preparar tot el material necessari, vam caminar fins al canal i vam entendre el seu nom “mejillón”: el terra estava ple de closques de musclos i plats trencats, ja que abans allà hi havia un restaurant, d’on llençaven les closques, i així se li ha quedat el nom.
El primer tram el vam baixar amb l’ajuda de cordes ja instal•lades (algunes estaven congelades del fred). Com més avall, més es va complicar, així que vam haver de continuar baixant fent ràpel. Les roques relliscaven una mica i queien pedres de dalt la muntanya a tothora, però vam poder continuar.
Els últims ràpels ja eren més durs, i les roques a baixar, de més alçada, però no vam perdre la concentració malgrat la dificultat i per allà dos quarts de quatre ja érem a baix.
Durant el descens, a estones feia fresca, ja que ens trobàvem a la part fosca de la muntanya, i a més a més érem en un canal bastant estret.
No era gens difícil tècnicament, però vam veure que per pujar-lo es requereix molta força de braços, i per baixar-lo no ens havia sigut gens fàcil.
Vam arribar a casa ben contents d’haver superat aquest descens força complicat (més per alguns que per uns altres) i amb una bona experiència per guardar.
Per acabar, explicar-vos que el pròxim diumenge, tenim prevista una excursió amb raquetes, a pujar el pic Puigpedros (2914m), el més alt de la Cerdanya.
El passat dissabte dia 23 de gener, l’Al-pi-nisme realitzà la primera de les sortides del nou any 2010. Ho feia amb moltes ganes de pedalar i amb molta participació, donant fe de la fortalesa amb què l’entitat esportiva acabà l’any 2009 i emprèn el present. Així doncs, 8 membres de l’Al-pi-nisme BTT van llevar-se ben d’hora per pedalejar durant més de 5 hores pels camins de les nostres contrades. Enmig d’una boira omnipresent, l’Al-pi-nisme féu cap a la Pobla de Claramunt, des d’on emprengué el camí, vorejant els tres Mollons per sota, que el dugué fins a la bonica masia de Cal Jaume Bruguers, emplaçada just al costat de les ara ruïnes del Castell de Castellolí.
D’allí, i després d’una breu pausa per esmorzar un pa amb tomàquet, els vuit al-pi-nistes prosseguiren el recorregut tot resseguint els nombrosos camins que s’amaguen per entremig dels alzinars que configuren aquest immens massís, amagat darrere els Mollons i invisible des de la Conca d’Òdena. Sort del mapa… No obstant, després d’unes quantes giragonses, l’Al-pi-nisme ja albirava les dues antenes que s’alcen el capdamunt del Miramar, objectiu de l’excursió. La pujada final fou molt exigent, i tot i ser la primera sortida de l’any, cap al-pi-nista es féu endarrere. Un cop dalt el cim, es pogué observar una magnífica vista de les muntanyes de Montserrat flotant sobre un mar de boira, una vasta postal de Piera i Vallbona, i una nova perspectiva de Capellades jaient sota els peus. Llàstima que la boira no pogué verificar la certesa del nom de “Mira-mar”…
Després de les fotos de rigor, la baixada fou el més divertit. Ràpida, enfangada i una mica tècnica, l’Al-pi-nisme va baixar en un tres i no res el desnivell del Miramar (593m). Al cap de poca estona, ja s’havia arribat a casa i tothom dinava content d’haver passat un matí genial en companyia de tots els amics que som qui formem part de l’Al-pi-nisme.
Per altra banda, des de l’Al-pi-nisme Club Esportiu, agraïm a tots els socis la seva assistència a l’Assemblea General que tingué lloc el passat divendres i animem a les noves incorporacions a participar d’allò més en les sortides que ens presenta aquest any 2010. Així mateix, animem a tothom qui vulgui que s’informi de les nostres activitats i de qui som a través de la nostra web: www.alpinisme.cat o enviant un correu a alpinisme@gmail.com
Durant les darreres setmanes de l’any, i coincidint amb les festes nadalenques, l’Al-Pi-nisme va aprofitar per realitzar les darreres activitats de l’any. En destaquen per exemple una excursió per la plana de Sòbol i La Mola de Lord, situades a la vall que du el mateix nom, amb el poble de St. Llorenç de Morunys com a població més important. Cal també fer esment del tradicional sopar per celebrar el final de temporada, i sobre tot de la rifa de la panera que l’entitat organitza anualment.
El número premiat coincideix amb les darreres tres xifres de la grossa de Nadal, i per tant enguany la butlleta guanyadora era la 294. El guanyador es va endur satisfet el premi cap a casa, i a nosaltres no ens queda més que mostrar el nostre agraïment als col·laboradors que ho van fer possible: X-Avi Material de Muntanya, i SuperMas.
Entrega de la panera als guanyadors, amb la presència de Xavi Salom.
I un cop acabat el 2009, cal començar una nova temporada, i a l’Al-Pi-nisme Club Esportiu estem treballant per aconseguir que aquest 2010 sigui un gran any, amb moltes novetats, i on tothom qui ho desitgi pugui gaudir de les activitats preparades.
Des d’excursions senzilles per la comarca, fins a ascensions i rutes pels bells Pirineus nevats, sense descuidar ni la BTT ni l’escalada! Així que ja ho sabeu, si us pica la curiositat, no dubteu a entrar a la nostra pàgina web (www.alpinisme.cat) o envieu-nos un correu a alpinisme@gmail.com. A més aquest any les inscripcions de socis es poden fer online!
L’Al-Pi-nisme club esportiu, una entitat sense ànim de lucre que vol acostar l’excursionisme, l’alpinisme, l’escalada i la bicicleta de muntanya a tots el joves i no tant joves de la ciutat, us desitja el millor per al 2010. I a la muntanya, recordem-ho sempre, la previsió i la prudència són imprescindibles, perquè ella ens domina a nosaltres, no al revés.
El passat diumenge 25 d’octubre, uns quants membres de l’Al-Pi-Nisme Club Esportiu vam fer una excursioneta per les terres més meridionals de la nostra comarca, al terme municipal de La Llacuna.
Sortint ben d’hora al matí i deixant els cotxes a l’antiga masia de Les Clotes, vam enfilar camí amunt en direcció al Coll del Corral, porta d’entrada a la Plana d’Ancosa. Passejant per aquesta extensa i desolada planícia, férem cap a la gran i parcialment derruïda Casa d’Ancosa, que comparteix parets amb les restes d’un antic convent de monjos cistercencs.
Al cap de poc, sense perdre el camí principal, l’imponent Roure d’Ancosa va sortir-nos a l’encontre; l’arbre, catalogat com a monumental, fins té la seva pròpia bassa d’aigua, que s’acumula en una cavitat al mig del seu tronc. Després d’esmorzar al seus peus, resguardats per centenars d’anys de saviesa, retrocedírem un xic per agafar el camí que, tot passant per la Font de les Canals, ens pujà fins al Puig Castellar, un excel·lent mirador dels voltants (i un dels punts més alts de l’Anoia).
Ja de tornada, vam aprofitar per passar per la vora d’unes vinyes d’alçada (el vi de les quals podia assaborir-se a la fira que ha tingut lloc a LaLlacuna aquest cap de setmana), autèntica essència de la regió; i també posarem els peus al diminut poble de Torrebusqueta.
En resum, una senzilla i bonica excursió que, junt amb tantes altres sortides, confecciona el calendari d’activitats de l’entitat per a aquests últims mesos de l’any.
