Practicant tècniques de supervivència

Sabríeu com reaccionar davant d’una situació límit on la supervivència sols depèn del vostre enginy i la vostra valentia i serenitat? Segurament, en tots els casos la resposta és negativa. Ens sentim massa embolcallats i protegits per totes les comoditats que aquesta societat ens proporciona, però a vegades, i més sovint del que ens pot semblar, les regles del joc poden canviar. Així doncs ens caldria aprendre, o si més no intentar-ho, algunes nocions bàsiques de supervivència, i això és precisament el que varem fer una dotzena de nosaltres els dies 1 i 2 de maig.

A les 8:30 i matí i sota una dèbil pluja, empreníem la marxa en direcció a La Tossa de Montbui, indret on es desenvoluparen la major part de les activitats. Un cop dalt, un ràpid esmorzar i a la feina! Les disciplines que practicàrem foren múltiples i variades, heus aquí alguns exemples:

• Tot bon excursionista ha de saber orientar-se, saber on ens trobem i cap on hem d’anar és la base per no perdre’ns. L’ús de la brújola és doncs essencial.

• Qui ens assegura que sempre tindrem aigua al nostre abast, i si la tenim, aquesta serà potable? L’obtenció d’aigua en indrets aparentment erms pot resultar d’allò més útil, i encara que no ho sembli, és més senzill del que un creu. Aprofitant l’aigua de la rosada, la que s’origina a partir de la condensació, o la que emeten les plantes, es pot satisfer la set d’una forma ben senzilla.

• Sempre portem amb nosaltres un bon entrepà, un sobre de sèmola o sinó ens restaran les magnifiques barretes energètiques que tot ho solucionen, però … i si s’acaben? Aleshores sempre serà útil conèixer de quins petits animals i plantes ens podem nodrir, i si som més agosarats, perquè no elaborar trampes per capturar un sopar més consistent?

La llista de les activitats realitzades és força més llarga, però tampoc cal explicar-les totes, que sinó cauríeu en l’avorriment.

En resum, dues jornades d’allò més útils i igual o més divertides. Durant el dia varem aprendre, i durant la nit varem gaudir, de la natura, de les rialles dels companys, del so de la guitarra, de la llum de les estrelles. Tot en aquesta Conca d’Òdena que malauradament està canviant, en aquesta Conca d’Òdena on aviat tot això no serà possible, en aquesta Conca d’Òdena on aviat tot seran fabriques i carreteres.

Diumenge que bé, anirem fins al Congost de Mont-Rebei, un dels indrets més espectaculars del nostre país.

Error: the communication with Picasa Web Albums didn't go as expected. Here's what Picasa Web Albums said:

No album found.

Leave a Reply